La situació del sector primari de la pesca a Catalunya: el cas del Delta de l'Ebre
La pesca al Delta de l’Ebre, un dels sectors tradicionals més emblemàtics del territori, enfronta avui dia reptes sense precedents. Entre la riquesa d’un mar que continua oferint els seus recursos i una burocràcia cada cop més asfixiant, els pescadors del Delta es troben en una cruïlla decisiva pel seu futur. Aquest document analitza la situació actual d’aquest ofici mil·lenari que, tot i la seva importància cultural i econòmica, es veu amenaçat per múltiples factors.
🎣 L'evolució de l'ofici: de pescadors tradicionals a gestors administratius
«La meva feina no és menejar un ordinador, o dir el que he agafat i el que he deixat d’agafar abans d’entrar a port. La meva feina és que la barca meva navegui en seguretat, sigui productiva i que els mariners que venen amb mi a pescar guanyin un sou per viure.»
Aquestes paraules resumeixen perfectament la transformació que ha patit l’ofici de pescador en les darreres dècades. Fa trenta anys, un patró només havia de preocupar-se per trobar peix i tornar a port amb una bona captura. Avui, la realitat és ben diferent. Els pescadors han hagut de convertir-se en gestors d’aplicacions informàtiques, experts en normatives complexes i comptables improvisats.
El diari electrònic, la caixa blava, les declaracions de captures amb marge d’error limitat al 10%… Tot un seguit d’obligacions burocràtiques que han transformat radicalment la professió. Els patrons ara han de dividir la seva atenció entre la navegació, la pesca i el compliment de requisits administratius, cosa que genera frustració i augmenta els riscos d’accidents.
«Si no em va l’ordinador no puc sortir, si no em va la caixa blava no puc sortir», expliquen els pescadors, que consideren absurda aquesta situació quan tota la informació sobre captures ja queda registrada a les notes de venda que es transmeten a la Generalitat i al Ministeri.
🌍 El repte de les normatives uniformes en un sector divers
Un dels principals problemes que denuncia el sector pesquer català és l’aplicació de normatives uniformes per a realitats pesqueres molt diferents. «A mi si em fan un “tratje”, el teu a mi no em va bé i el meu a tu tampoc», expliquen els pescadors del Delta, fent referència a com les particularitats geogràfiques de cada zona pesquera requereixen tractaments diferenciats.
El Delta de l’Ebre presenta una morfologia única, amb una plataforma deltaica extensa que condiciona completament l’activitat pesquera. Mentre que en altres ports els vaixells poden accedir ràpidament a zones profundes, al Delta cal navegar durant hores per arribar a determinades pesqueres. Aquestes característiques específiques no es tenen en compte quan es redacten les normatives a Brussel·les o Madrid.
A més, els pescadors lamenten que es traslladin al Mediterrani regulacions pensades per a l’Atlàntic, on la pesca industrial té un pes molt més gran: «Nosaltres som un supermercat de barri i els de l’Atlàntic són Mercadones. No ens pots aplicar el mateix que els d’allà».
🚫 Limitacions pesqueres i viabilitat econòmica a Catalunya
La imposició de quotes i la limitació de dies de pesca han complicat enormement la viabilitat econòmica de les embarcacions. Els pescadors del Delta es veuen limitats a un nombre reduït de jornades, la qual cosa fa impossible planificar una activitat estable i rentable.
«Jo no et puc… les vedes sé com les he de fer, però els dies no sé com els pescaré», explica un pescador veterà, posant de manifest la incertesa amb què treballen. A les limitacions oficials s’afegeixen els dies que no surten per decisió pròpia (dissabtes i sovint divendres per la baixada de preus), així com els dies de mala mar que impedeixen la sortida.
Aquesta situació converteix l’ofici en extremadament precari i incert: «Digue’m tu com una empresa que li diguis, damunt que mana tot teu de la teva empresa menys tu, i que et digui: no, no, tu com que no ets molt viu només aniràs a treballar 130 dies. No hi ha cap empresa que li tanquin la porta tants dies».
👵 La crisi del relleu generacional en la pesca catalana
La combinació de dificultats econòmiques, incertesa laboral i càrrega burocràtica ha provocat una crisi de relleu generacional alarmant. Les noves generacions no veuen en la pesca una sortida professional atractiva, la qual cosa posa en perill la continuïtat de l’activitat.
«Si no el fas atractiu, la gent no vindrà. Per què? Perquè per ser pescador, la mar l’has de portar al cor i a les mans. I si no, no seràs pescador. Si damunt del que t’he dit, lo sector no el fas atractiu guanyant diners, no vindrà ningú.»
Els pocs joves que encara opten per la pesca solen ser fills de pescadors, però cada cop són menys. La majoria de patrons es troben amb la impossibilitat de traspassar les seves embarcacions i es veuen obligats a malvendre-les o desballestar-les en jubilar-se, trencant així la cadena de transmissió de coneixements que ha mantingut viu l’ofici durant generacions.
⚖️ Equilibrant sostenibilitat i economia en el sector primari
Els pescadors del Delta es mostren compromesos amb la sostenibilitat i la protecció del recurs pesquer. Com ells mateixos afirmen: «Nosaltres som els primers de voler cuidar el recurs, perquè nosaltres vivim d’això». De fet, apliquen per iniciativa pròpia mesures de conservació com no pescar els caps de setmana i reduir l’activitat en determinades èpoques.
Tanmateix, consideren que les polítiques de sostenibilitat s’han d’equilibrar amb la viabilitat econòmica de l’activitat: «Ser més sostenible és correcte, però has de ser sostenible i guanyar-te la vida, no sostenible i no guanyar-te la vida».
A més, destaquen el seu paper en la cura del medi marí: «Pescaneta! Traiem tota la brossa de la mar nosaltres». Reivindiquen que la seva implicació en la conservació marina va molt més enllà de l’explotació del recurs, ja que contribueixen activament a mantenir nets els fons marins.
📉 La desconnexió entre legisladors i la realitat del mar català
Molts d’aquests peixos, com les castanyoles o els espatllons, no es troben fàcilment als grans supermercats. Es queden al territori, en mans de qui sap valorar-los. Comprar directament a les peixateries locals no només és una manera d’estalviar, sinó també de consumir productes frescos, de temporada i amb un impacte ambiental molt menor.
Redescobreix els sabors del mar sense buidar la butxaca
Menjar peix bo i fresc no ha de ser car. A la costa del nostre territori hi ha moltes espècies poc comercials que ofereixen una qualitat excel·lent a preus molt competitius. És hora de tornar a confiar en el coneixement popular, en el producte de proximitat i en la cuina senzilla per redescobrir aquests peixos econòmics i saborosos que, fins ara, potser havies ignorat.
⚠️ El futur del patrimoni pesquer català: entre la tradició i l'extinció
La reducció progressiva de la flota pesquera és una realitat innegable. En els darrers 30-40 anys, el nombre d’embarcacions s’ha reduït a la meitat, i la tendència continua. Si no es reverteix aquesta situació, el futur de la pesca al Delta de l’Ebre i a tota Catalunya està seriosament compromès.
«Arribarà un moment que la mar està plena de peix però no hi haurà pescadors per pescar-lo, al ritme que anem», vaticinen els pescadors més veterans. Un escenari que no només suposaria la pèrdua d’un sector econòmic important, sinó també d’un patrimoni cultural immaterial de valor incalculable.
La paradoxa és evident: mentre augmenta el consum de peix importat o de piscifactoria, es dificulta cada cop més l’activitat dels pescadors locals, que ofereixen un producte fresc i de proximitat. «Preguntem-nos quantes vegades hem menjat peix sense saber d’on ve? Té sentit que comprem tant de peix de l’estranger o de piscifactories quan en tenim de fresc a tocar de casa?».
La reflexió final és clara: «El peix no s’acabarà, però s’acabaran els pescadors». Un advertiment seriós sobre el futur d’un ofici mil·lenari que podria desaparèixer no per l’esgotament dels recursos marins, sinó per l’asfíxia administrativa i econòmica d’aquells que els exploten de manera sostenible.
