La pesca tradicional a la llacuna de la Tancada: tècniques centenàries al delta de l’Ebre
La llacuna de la Tancada, situada al Parc Natural del Delta de l’Ebre, és coneguda principalment com un espai d’interès ornitològic. No obstant això, aquest entorn acull també una activitat econòmica i cultural de gran rellevància històrica: la pesca tradicional. Lluny de les pràctiques industrialitzades, la pesca a la Tancada es basa en sistemes col·lectius, tècniques ancestrals i una adaptació precisa a les condicions ambientals.
Aquest article té com a objectiu descriure amb rigor el funcionament d’aquest model pesquer, el seu valor patrimonial i els reptes que afronta avui dia. Coneix la fira d’Oficis d’Ascó.
⚓ Organització de la pesca a la Tancada: gestió comunitària i sostenibilitat
🎣 Un sistema col·lectiu regit pel sorteig
La pesca a la llacuna de la Tancada és gestionada per la Confraria de Pescadors de Sant Pere, que regula l’accés a les pesqueres mitjançant un sistema de sorteig entre socis. Aquest mecanisme evita l’acaparament i garanteix la igualtat d’oportunitats entre els membres de la comunitat.
Cada any, les pesqueres (estructures fixes per a la captura de peixos) s’assignen per sorteig entre els pescadors actius. Aquest sistema ancestral estableix que cap pescador pot repetir una pesquera fins que tots els altres hagin tingut la seva oportunitat, fomentant així la rotació i la corresponsabilitat.
🛶 Desplaçament i eines de pesca
Els pescadors utilitzen embarcacions planes sense motor, conegudes com a puntones, dissenyades per navegar per aigües somes. Els desplaçaments es fan amb rem o perxa, i el treball es realitza amb arts de pesca tradicionals, adaptades a les condicions ambientals de la llacuna.
🪝 Principals tècniques emprades
A la Tancada s’utilitzen diversos sistemes de pesca artesanal, entre els quals destaquen:
- El ganguil: trampa tubular amb embuts interiors per capturar espècies com l’anguila o el cranc blau.
- El trasmall: xarxa calada al fons de la llacuna per interceptar peixos en moviment.
- La pantena: art de pesca fixa, probablement el més antic documentat a Catalunya, col·locat a les sortides d’aigua de les llacunes.
Tots aquests mètodes tenen un funcionament passiu, basat en la migració natural dels peixos, especialment en el moment de retorn al mar a la tardor.
🌬️ L’element clau: la meteorologia
La pràctica pesquera al delta exigeix un coneixement profund del comportament del medi natural. Les condicions meteorològiques —vent, temperatura, corrents— són determinants per a l’èxit de les captures. Això implica que els pescadors han de saber interpretar els canvis ambientals i decidir els moments més adequats per a calar i recollir les xarxes.
Aquest saber no és acadèmic sinó empíric, transmès de manera oral i pràctica al llarg de generacions.
🐠 Biodiversitat i espècies d’interès comercial
A la llacuna de la Tancada es capturen principalment espècies pròpies dels ambients salobres, entre les quals destaquen:
- Anguila i angula (espècies històricament preuades)
- Llobarro, llenguado, muixarra, llissa
- Gamba i llagostí
- Cranc blau (Callinectes sapidus), espècie invasora que, en els darrers anys, ha adquirit una rellevància econòmica creixent
Aquestes espècies aprofiten la llacuna com a espai de creixement i refugi, alimentant-se de nutrients i microorganismes generats durant els mesos càlids, i abandonant-la quan les condicions ambientals es tornen menys favorables, entre la tardor i l’hivern.
🧭 Els canals i el cicle del peix: funcionament ecològic de la Tancada
Els canals de connexió entre la llacuna i el mar, com el canalot, són fonamentals per a la dinàmica ecològica de l’espai. A través d’aquests canals, els peixos entren a la llacuna en estat juvenil, aprofiten l’abundància alimentària durant l’estiu i, posteriorment, intenten tornar al mar per completar el seu cicle vital.
Aquest comportament és aprofitat pels pescadors, que col·loquen estratègicament les xarxes (com les pantenes) en aquests punts de sortida, activant la pesca durant la migració hivernal.
Coneix també l’art mil·lenari que modela fang amb les mans, el terrissaire de Miravet.
📌 Valor patrimonial i reptes actuals
La pesca tradicional a la llacuna de la Tancada és un exemple viu de gestió comunitària dels recursos naturals, basada en el respecte pel medi i en la transmissió intergeneracional del coneixement.
Tot i això, aquest model es troba actualment en risc de desaparició. La manca de relleu generacional, la complexitat de les tècniques i les dificultats econòmiques associades a la pesca artesanal fan que molts joves no es vinculin a aquesta activitat.
Preservar aquest patrimoni no és només una qüestió cultural, sinó també una aposta per un model de gestió ambientalment responsable i adaptat al territori. En aquest sentit, cal promoure accions de divulgació, formació i suport institucional per garantir la continuïtat d’un sistema que combina eficiència, sostenibilitat i identitat.
La Tancada no és només un espai natural d’alt valor ecològic, sinó també un escenari on encara es practica una activitat pesquera arrelada en el temps. Entendre i preservar aquest model és clau per al futur del delta de l’Ebre.
Coneix la història de Pepito, un pescador artesanal de la Ràpita.
