L’ofici del pescador. Entrevista Pepito “Maura”, pescador de La Ràpita
🌊 Un viatge emocional al cor al ofici del pescador
Avui et portem una història apassionant i plena de vida: la d’en Pepito, més conegut com a Maura, un mariner de La Ràpita amb més de 60 anys d’ofici al mar. Amb 84 anys, ens obre les portes del seu món mariner per compartir la seva experiència i la transformació profunda que ha viscut el sector pesquer. Aquesta és una mirada íntima al passat, al cor d’una professió noble i cada cop més escassa: la del pescador artesanal.
🐟 Els orígens d’una vida al mar
👶 De nen a mariner
Pepito va començar a pescar als 13 anys, impulsat per la tradició familiar. “Quan el meu germà va marxar a la mili, el meu pare em va embarcar.” Així, sense pensar-s’ho gaire, va entrar en un món que acabaria estimant profundament.
Treballava amb el pare i el germà, en una petita barca familiar. Els primers anys els guanys es quedaven a casa. Fins als 16 anys no va començar a tenir sou propi: entre 150 i 200 pessetes a la setmana.
⚙️ Les eines i el treball de mariner, abans i ara
🛶 Pesca amb les mans, barques de fusta i brúixola
L’evolució tècnica és un dels canvis més notoris que recorda Pepito. De treballar amb les mans i xarxes de cotó a les sofisticades maquinàries hidràuliques i l’electrònica actual. Ell mateix va començar amb motors de 20 cavalls i una brúixola com a única guia, escandallant el fons marí amb eines fetes a mà. Avui, les barques porten GPS, radar i sondes digitals.
🧭 L’art de llegir la mar
Sense tecnologia, els pescadors d’abans llegien la mar, el vent i les senyes del paisatge. El mestral, el llevant, la boira… tot era senyal d’on, quan i com sortir a pescar. “La mar no t’ha de fer por, però l’has de respectar més que la mare.”
🕔 El dia a dia a la barca
El dia començava a l’alba i podia acabar tard, depenent del que s’hagués pescat. La feina era dura, amb fred, calor i a vegades, temporals. Pepito recorda haver tornat de mar en quatre hores quan normalment se’n tardava dues, a causa de la mala hora. Però la passió per la pesca sempre el feia tornar-hi.
✨ Supersticions, rituals i cultura marinera
A la seua barca, no es podien dir segons quines paraules. “Sabates” era una d’elles —es deien “viandes”— i tampoc es podia tombar un quarter com si fos una tapa al revés, “perquè porta mala sort”. La tradició, el respecte per la mar i els rituals eren una part fonamental de l’ofici. Això sí, remarca que ell en particular no era gens supersticiós.
👉 Pots veure l’entrevista completa aquí.
🔄 L’evolució de la pesca i els canvis socials
Pepito ha viscut el pas de la vela al motor, de les xarxes de cànem al niló, del mercat oral a la subhasta electrònica. Però el canvi més dur ha estat social: la pesca ja no atrau els joves. Els seus germans i ell es van jubilar, i els seus fills no van voler seguir l’ofici. “Quan jo em vaig jubilar, vam vendre la barca. S’ha acabat.”
💭 Reflexió final: Un ofici que s’esvaeix
La història d’en Pepito és també la història de moltes famílies marineres de la costa ebrenca. Un ofici que s’ha anat fent invisible, però que guarda una saviesa i una connexió amb la natura difícils de trobar en altres professions. La mar, amb els seus perills i recompenses, ha estat l’escola de vida de molts com ell.
“No s’acabarà el peix, s’acabaran els pescadors”, diu. I amb ell, una manera de viure.
