La jota catalana: una tradició viva a les Terres de l’Ebre
La jota catalana, especialment a les Terres de l’Ebre, no és només una dansa tradicional: és memòria col·lectiva, identitat i festa. Pobles com Ulldecona i Alcanar mantenen viva aquesta expressió cultural arrelada, que s’ha transmès de generació en generació com un veritable tresor patrimonial.
Et recomanem visitar la festa de la Sega del Delta.
📜 Orígens i evolució de la jota catalana
La jota es va introduir a Catalunya a finals del segle XVIII i principis del XIX, igual que a la resta de la Península Ibèrica. El seu èxit fou tal que es va estendre també per Portugal, les colònies i fins a Filipines. A diferència del que molts creuen, a Ulldecona ja es ballava abans de l’arribada de la jota, i tot i que existeixen variants a tota Catalunya, a les Terres de l’Ebre aquesta dansa ha arrelat amb una força especial.
🕰️ Quan va arribar la jota a Catalunya?
La jota es va introduir a Catalunya a finals del segle XVIII i principis del XIX, igual que a la resta de la Península Ibèrica. El seu èxit fou tal que es va estendre també per Portugal, les colònies i fins a Filipines. A diferència del que molts creuen, a Ulldecona ja es ballava abans de l’arribada de la jota, i tot i que existeixen variants a tota Catalunya, a les Terres de l’Ebre aquesta dansa ha arrelat amb una força especial.
🎶 De les gralles a les bandes: l'evolució musical
Inicialment, l’acompanyament instrumental era guitarres, guitarros i tibles. Amb el temps, especialment a mitjan segle XIX, es van incorporar instruments de banda que van aportar més potència sonora i van anar desplaçant a poc a poc els sons tradicionals. També era habitual l’ús de gaites, estabalets i gralles per a les danses al carrer.
🕺 Jota improvisada i picadillo
Una característica molt autòctona de les Terres de l’Ebre és la jota de picadillo, una forma improvisada on els balladors i balladores es responen amb versos picants i enginyosos, creant una interacció que barreja humor i ritme.
🎭 Vestimenta tradicional: símbol i orgull
👗 La indumentària femenina
La vestimenta de les dones és rica i elaborada: body, mitges, enaguas, faldilles acolorides i el majestuós mantó de Manila. Aquesta peça, amb origen xinès, es va popularitzar a Catalunya després de la Guerra de les Filipines i va esdevenir símbol del Vall de Mantons.
Cada detall té el seu sentit: agulles de ganxo, complements com arrecades, penjolls i agulles de pit, o el pentinat tradicional com la pataca. Un ritual que reuneix diverses generacions per ajudar-se mútuament a vestir-se per al ball.
👖 La indumentària masculina
Els homes porten camisa blanca, calçons curts, faixa de colors, espardenyes, armilla negra i mocador al cap. Aquesta indumentària ha evolucionat poc i manté un estil tradicional molt arrelat.
🏁 El ball que uneix generacions
La jota catalana a les Terres de l’Ebre és molt més que un ball. És una celebració compartida, un acte de comunitat, i una expressió viva de la memòria cultural del territori. Tant si es balla per Sant Antoni com a les festes quinquenals, la jota continua sent una festa d’arrels profundes i emoció genuïna.
Com diu Dolors: “Quan estàs allí, t’omplis”. I així, cada pas, cada nota i cada mantó, segueixen teixint la història d’un poble.
També et convidem a descobrir la màgia d’Ulldecona o prefereixes les tradicions també pot llegir com és la pesca tradicional a la llacuna de la Tancada.
