El terrissaire de Miravet: l'art mil·lenari que modela el fang amb les mans
La ceràmica artesanal representa una de les manifestacions culturals més antigues de la humanitat. A Miravet, un petit poble a la vora de l’Ebre, aquesta tradició mil·lenària pren vida a través de les mans expertes de Josep Papaseit, mestre terrisser de sisena generació que manté viu l’ofici familiar.
Aquesta localitat catalana no és només un enclavament pintoresc; és el cor d’una tradició ceramista que combina tècniques ancestrals amb la passió de qui ha dedicat la seva vida a modelar el fang. La influència àrab, present des de temps remots, s’entrellaça amb els coneixements ibers per crear un llegat únic que transcendeix generacions.
Per tant, quan observem una peça de ceràmica de Miravet, no contemplem simplement un objecte decoratiu o utilitari. Estem davant del resultat de segles de perfeccionament tècnic, transmissió oral de coneixements i adaptació constant a les necessitats de cada època.
Si vols conéxier més oficis d’artesania, llegeix sobre la fira d’Oficis d’Ascó.
🏡 Descobrim el món del terrissaire a través de l'artesania de la terrissa a Miravet
L’univers del terrissaire es desplega davant nostre com un microcosmos on convergeixen història, tècnica, tradició familiar i resistència cultural. Miravet, amb la seva privilegiada ubicació al costat de l’Ebre, ofereix l’escenari perfecte per comprendre aquesta activitat artesanal.
Les matèries primeres locals constitueixen la base fonamental d’aquesta tradició. Les argiles i la canya per treballar les peces s’extreuen directament del territori circumdant, i la decoració tradicional es fa a partir d’un bany d’argiles tenyides que a Miravet es coneix com a “llapis”.
No obstant això, la disponibilitat de recursos no és l’únic que fa especial aquest lloc. La comunitat de ceramistes de Miravet funcionava com un ecosistema col·laboratiu. Fins a mitjans del segle XX, van arribar a coexistir entre 30 i 40 tallers al municipi, creant una xarxa de coneixement compartit en què els mestres artesans grans supervisaven les cuites i aportaven la seva experiència acumulada.
👣 Sis generacions modelant fang a Miravet
La saga familiar dels Papaseit il·lustra perfectament com un ofici transcendeix el temps i es converteix en patrimoni vivent. Josep representa la sisena generació documentada d’una estirp que porta el fang als seus gens, encara que sospita que els seus orígens es remunten encara més enrere en el temps. De fet, el cognom Papaseit, d’origen àrab, suggereix vincles encara més profunds amb la tradició ceramista de Miravet. La influència àrab en la ceràmica catalana és innegable.
L’aprenentatge del Josep va començar de manera natural, gairebé intuïtiva. Als dos o tres anys, ja modelava petites peces que la seva mare conservava com a testimoni d’una vocació primerenca. Aquesta immersió total en l’ofici familiar li va permetre dominar les tècniques i les sensacions amb la terrissa fins a un punt que no s’assoleix amb l’aprenentatge normatiu.
🌀 Com es crea una peça de terrissa al torn pas a pas
El procés de creació d’una peça de ceràmica a Miravet segueix rituals ancestrals que combinen precisió tècnica amb intuïció artística. Tot comença al torn, eina fonamental que, tot i haver evolucionat des dels antics torns de peu fins als actuals mecanitzats, manté la mateixa essència funcional.
Fases del procés artesanal:
- Torn
- Afegir nanses, brocs…
- Assecat
- Decoració: aplicació d’argiles tenyides (“llapis”)
- Aplicació d’esmalt
- Cuita al forn
- Refredament
🧱 De la massa de fang a una peça amb ànima
La transformació del fang en una peça funcional o decorativa implica un diàleg constant entre l’artesà i la matèria primera. Aquest procés, que pot semblar mecànic per a l’observador extern, amaga una complexitat tècnica i sensorial que només s’adquireix amb anys de pràctica.
El gruix de les parets determina la qualitat final de la peça. Un terrissaire experimentat sap, només pel tacte, quan ha aconseguit l’equilibri perfecte entre resistència i lleugeresa. Aquesta habilitat, que el Josep defineix com “una cosa de tacte”, no es pot ensenyar teòricament.
Per tant, cada peça neix amb les seves pròpies característiques irrepetibles. Les petites variacions en la pressió dels dits, la humitat del fang o la velocitat del torn creen diferències subtils que confereixen una personalitat única a cada creació.
D’altra banda, el Josep ens mostra una part de les peces que sovint no es veu: en partir-la, observem el contrast entre l’interior i l’exterior. Mentre l’interior conserva les marques dels dits, testimoni del procés de modelatge, l’exterior presenta una superfície polida gràcies al treball amb canyes.
🎨 Cada peça de terrissa és única, com qui la crea
La impossibilitat de crear dues peces exactament iguals constitueix, en realitat, el gran valor afegit de l’obra artesanal enfront de la producció industrial.
La personalització extrema permet satisfer demandes específiques que la indústria no pot abordar. Un client pot sol·licitar una forma concreta, unes dimensions determinades i un color específic, amb la qual cosa s’obté una peça única que reflecteix uns gustos i unes necessitats particulars.
No obstant això, aquesta flexibilitat comporta també reptes tècnics considerables. El Josep explica com ha rebut encàrrecs que l’han portat fora de la seva zona de confort: des de murals de grans dimensions fins a obres complexes com dracs, que requereixen combinar elements tornejats amb tècniques de muntatge manual. Els extrems representen un altre gran desafiament: les peces molt grans o molt petites també posen a prova les habilitats tècniques d’un terrisser.
🧩 El valor de l'artesania personalitzada
En un món dominat per la producció massiva, l’artesania personalitzada ofereix una alternativa valorada pels consumidors conscients. La diferència fonamental no rau només en l’aspecte estètic, sinó en la relació directa entre creador i usuari final.
El cost representa l’únic avantatge competitiu real de la indústria. El Josep reconeix honestament que no pot competir en preus amb la producció seriada, però sí que pot oferir quelcom que cap màquina proporcionarà mai: l’ànima de la peça artesanal.
Tanmateix, la demanda de peces úniques ha experimentat un renaixement recent. Cada vegada més persones valoren la possibilitat de posseir objectes irrepetibles, creats específicament per a elles, que reflecteixin la seva personalitat i gustos individuals.
🧓 L'aprenentatge passa per les mans i per escoltar els mestres
La transmissió del coneixement artesanal segueix patrons diferents dels de l’educació formal contemporània. Mentre les escoles d’art poden ensenyar teoria i tècniques avançades, l’aprenentatge real de l’ofici només es produeix en el taller, sota la supervisió directa d’un mestre experimentat.
La presència física del mestre resulta irreemplaçable. El Josep recorda el seu pare, com en els seus últims anys de vida, assegut en una cadira al taller, continuava aportant valor amb els seus consells.
De fet, fa anys, la col·laboració entre generacions creava una xarxa de coneixement compartit que beneficiava tota la comunitat de ceramistes. Quan s’acabava una cocció, els vells de tots els tallers s’aplegaven per avaluar el resultat i donar el seu parer sobre les cuites.
Aprenentatge tradicional o formal?
Amb l’aprenentatge tradicional hi ha una transmissió directa del coneixement del mestre a l’aprenent, sense una tercera persona que expliqui el procés, que és el passa a les escoles normatives.
Segons el Josep Papaseit, la combinació d’ambdós sistemes ofereix la formació més completa. Ell valora positivament la seva experiència a l’escola d’art, però sempre deixa clar que l’ofici ja el dominava gràcies a la formació familiar.
💔 La terrissa: una tradició en perill d'extinció
La realitat actual de l’artesania terrissera presenta un panorama preocupant que amenaça la continuïtat de segles de tradició. Els números parlen per si sols: Miravet ha passat dels 35-40 tallers dels anys 1940-1950 als 6 que hi ha actualment, amb previsió de noves desaparicions en la següent generació.
La viabilitat econòmica constitueix el principal obstacle per a la supervivència de l’ofici. La majoria d’artesans han de combinar la ceràmica amb altres activitats —classes, segones feines— per poder subsistir. Aquesta situació fa que sigui gairebé impensable plantejar-se muntar un taller des de zero.
D’altra banda, la manca de relleu generacional agreuja la situació. El Josep reconeix que les seves filles, tot i haver passat d’aprenents i saber tornejar, probablement no continuaran professionalment l’ofici familiar. Aquesta ruptura de la cadena de transmissió pot suposar la pèrdua definitiva de coneixements acumulats durant generacions.
I, per acabar, la competència de productes importats dificulta la comercialització de les peces locals. Els consumidors, sovint, no comprenen les diferències qualitatives que justifiquen la diferència de preu entre artesania i producció industrial.
🌟 Per què hem de valorar i preservar l'artesania?
La preservació dels oficis artesanals no és una qüestió de nostàlgia, sinó una necessitat cultural i social amb implicacions profundes per al futur. Aquests oficis representen formes de coneixement que, una vegada perdudes, són pràcticament irrecuperables en la seva forma original.
La continuïtat lineal del coneixement només és possible mentre existeixin mestres capaços d’ensenyar. Quan es trenca aquesta cadena, els intents de recuperació posterior mai no aconsegueixen el mateix nivell de mestria i autenticitat.
Ara bé, la valoració social dels oficis artesanals ha de canviar per garantir la seva supervivència. Això implica reconèixer que l’experiència i la saviesa dels mestres grans tenen un valor que no es pot substituir amb titulacions acadèmiques.
Per tant, la responsabilitat de preservar aquests oficis és col·lectiva. Administracions, consumidors i societat en general han de contribuir a crear les condicions que permetin la continuïtat d’aquestes tradicions mil·lenàries.
D’igual manera també hem de valorar i preservar les festes i tradicions populars.
🪙 Un llegat que cal preservar
La història del Josep Papaseit i l’artesania terrissera de Miravet ens ensenya que els oficis tradicionals són molt més que activitats econòmiques. Són dipositaris de saviesa ancestral, escoles de valors humans i baluards d’identitat cultural.
La desaparició d’aquests oficis no només implica la pèrdua de tècniques artesanals, sinó també l’empobriment del nostre patrimoni immaterial.
Cada peça de ceràmica de Miravet és un testimoni viu de la creativitat humana, un pont entre el passat i el present que ens recorda la importància de treballar amb les mans i respectar la saviesa dels nostres predecessors.
Coneix la pesca tradicional, i les tècniques centenàries al Delta de l’Ebre.
