El nou Pla:Ordena el desenvolupament urbanístic de l'àmbit per tal de poder assumir els creixements futurs de manera eficient i sostenible i garantir la dotació adequada d'infraestructures, equipaments i serveis per a la població.Protegeix els valors naturals, la connectivitat ecològica i els espais significatius d'interès paisatgístic, com el delta de l'Ebre o les planes inundables del riu.Potencia el sòl per a activitat econòmica amb l'impuls del LOGIS Ebre, el polígon industrial Catalunya Sud i dos nous polígons supramunicipals, el de la Fatarella i el del Molló, alhora que delimita tres reserves de sòl de potencial interès estratègic, a l'Aldea-Camarles, Alcanar i Móra la Nova.Defineix les estratègies de creixement dels nuclis urbans per tal de construir una xarxa de ciutats que possibiliti la prestació cada vegada de més serveis. Per això potencia especialment el creixement d'Alcanar, l'Aldea, Amposta, Batea, Campredó, Flix, Gandesa, Móra d'Ebre, Móra la Nova, el Raval de Jesús, Roquetes, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, la Sénia, Tortosa i Ulldecona.Proposa millores en totes les xarxes d'infraestructures: les xarxes viària i ferroviària, els sistemes portuari, aeroportuari i logístic i, atesa la singularitat de les Terres de l'Ebre, en les relacionades amb la navegació fluvial.Inclou la potenciació dels principals eixos viaris amb la substitució funcional de l'N-340 per l'autovia A-7 com a via ràpida de gran capacitat, la reconversió a autovia de la C-12, la construcció de variants i el condicionament de la xarxa de carreteres secundàries.Impulsa una xarxa de trens regionals, dóta d'accés ferroviari el polígon Catalunya Sud i preveu els estudis necessaris per a la implantació d'una línia d'alta velocitat i un tren-tramvia.Aposta pel port d'Alcanar com a port comercial amb gran potencial logístic, dotat d'accessos de qualitat, per a la qual cosa preveu el desdoblament de l'N-340 fins a Amposta i els estudis necessaris per a la connexió ferroviària amb el corredor del Mediterrani.Recull la construcció del nou aeroport de les Terres de l'Ebre i l'impuls dels aeròdroms d'Arnes i Ribera d'EbreUn document que compta amb la participació del territoriLes Terres de l'Ebre van ser el primer gran àmbit de planificació de Catalunya que va disposar d'un pla territorial parcial, aprovat l'any 2001. Des de llavors, no obstant, les comarques ebrenques han anat registrant noves dinàmiques de transformació, alhora que han depassat, amb escreix, les previsions demogràfiques contingudes en aquell primer Pla i han exhaurit, en bona mesura, el sòl destinat a habitatges i a activitats econòmiques. És per aquests motius que el DPTOP ha impulsat la redacció d'un nou Pla territorial de les Terres de l'Ebre, que ha de permetre reconsiderar la població de referència, replantejar les necessitats d'habitatge i de sòls per activitats econòmiques i orientar el nou planejament municipal per tal que tingui en compte les noves necessitats.L'Avantprojecte que s'ha presentat és un document obert que serà sotmès durant tres mesos a la consideració de les administracions locals, les forces polítiques, els agents econòmics i socials, les entitats i els particulars. L'objectiu és obrir el debat i que tothom que vulgui pugui fer els suggeriments, observacions o matisacions que consideri oportuns. Durant aquest període, el Pla serà tramès a tots els consells comarcals i ajuntaments de les Terres de l'Ebre i presentat en sessions informatives, i podrà ser consultat a través d'Internet per totes les persones interessades.Posteriorment, una vegada incorporades en un text refós les modificacions que es derivin d'aquest procés de consulta, el Projecte resultant serà aprovat inicialment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques i se sotmetrà a informació pública i consulta institucional. L'aprovació definitiva del Pla territorial correspondrà al Govern de la Generalitat i es preveu que sigui a finals de 2009.

veure la notícia